Istorgia

Confessiuns da cretta

Las grondas confessiuns protestantas.

1530CA Augsburg

1563Heidelberg

1647Westminster

1561Belgique

📜

Ina confessiun da cretta è in document dogmatic formal che exprima las convicziuns d'ina baselgia. Las grondas confessiuns protestantas dals XVI. e XVII. tschientaners forman la basa da las teologias confessiunalas.

Confessiun	Onn	Tradiziun
Confessiun d'Augsburg (CA)	1530	Luterana
Catechissem da Heidelberg	1563	Reformà
Confessiun da Westminster	1647	Presbyteriana

📜 CA VII

Tge èn las duas marcas da la vera Baselgia (CA VII)?

↩

✓

Predicaziun pura da l'Evangelium + sacraments tenor l'instituziun da Cristus. Augsburg, 1530.

📖 Heidelberg

Tge è il Catechissem da Heidelberg (1563)?

↩

✓

Confessiun reformada en format dumonda-resposta. Dumonda clav: "Tge è tia suletta consolaziun en la vita e en la mort?"

Q1Pourquoi des confessions de foi ?▾

Les Réformateurs ont rédigé des confessions pour définir la foi réformée contre le catholicisme (et les autres protestantismes), instruire les fidèles, et établir des bases doctrinales communes pour les Églises. Les confessions sont normatives mais secondaires — soumises à l'Écriture.

🎯

Confessiuns da cretta

1 questions

1/1

Q1/1

Tge confessiun definescha las duas marcas da la vera Baselgia?

ACatechissem da Heidelberg

BConfessiun d'Augsburg CA VII

CConfessiun da Westminster

DFormula da Concordia

💡

CA VII (1530): predicaziun pura + sacraments corrects.

Score

📚 Per ir vinavant

Referenzas principalas

McGrath, Alister E. Christian Theology: An Introduction. 6th ed. Wiley-Blackwell, 2016.

Pelikan, Jaroslav. The Christian Tradition. 5 vols. Chicago, 1971-1989.

MacCulloch, Diarmaid. A History of Christianity. London: Penguin, 2010.

📚 Glossari teologic

Sola Scriptura

lat. — mo la Scriptura

La Scriptura e la norma suprema per la doctrina e la pratica da la Baselgia.

Rm 15,4 ; 2 Ti 3,16

Giustificaziun

gr. δικαίωσις

L'act cun tge Dieu declera gist il puccavider tras la cretta en Cristus.

Rm 3,28 ; Gal 2,16

Grazia

lat. gratia

Il favorit liber da Dieu envers ils puccaviders. Sola gratia: la salid e be disposiziun da Dieu.

Ef 2,8-9 ; Rm 11,6

XVI. tsch.

Refurma protestanta — Lutero, Zwingli, Calvin, Cranmer

XVII. tsch.

Consolidaziun confessionala — Westminster, Dordrecht, Formula da Concordia

XVIII. tsch.

Pietissem, Iluminissem, svegl metodist

XIX. tsch.

Missiun, critica biblica, teologia liberala

XX. tsch.

Barth, ecumanissem (CEM Genevra 1948), Vatican II (1962-1965)

+Ressources complementaires / Complementary resources / Ressources / Erganzende Quellen▾

Pour approfondir : Bibliographie academique — 527+ references SBL.

Ressources en ligne : Collected Works of Erasmus · CCEL · COE/WCC Geneva.

Facultes romandes : UNIGE Theologie · UNIL FTSR.

Modul cumplettà — marcar la progressiun.